Hi ha uns 34500 metges que treballen a Catalunya segons dades del INE del 2010. Som molts. Molts que treballen a la sanitat pública i molts que treballen a la concertada i la privada. Som molts i amb molts diferents punts de vista. Segurament ser tants és la nostra força i alhora la nostra feblesa doncs mai hem aconseguit tenir una veu única i d’això s’han aprofitat els diferents gestors que hem tingut en aquets anys i que han buscat separar-nos, fent del “divide y vencerás” un arma habitual.
Així doncs resulta que som un colectiu totalmente disgregat tot i tenir fama de coorporativistes… han hagut molts canvis i hem deixat de ser els Senyors Metges (alguns ho troben a faltar), i ens hem convertit en treballadors públics (en els millors dels casos) i en els “sospitosos habituals” responsables de tots els mals del país pel desmesurat gasto públic que suposa la sanitat (tot i ser el més baix de la Europa dels 15 !!!!!!!!).
Escric tot això perquè em considero un metge vocacional i ja sabía que no em faria ric fent aquesta feina, però tampoc vaig fer vot de pobressa ni vaig signar cap clausula perquè em prenguessin pel “pito del sereno”. Ara ens retallen com ninos de cartró (como Mariquita Pérez) i ens volen fer passar per l’aro perque saben que no som capaços de tenir una veu única. No confiem en el Col·legi de Metges, en els sindicats,…i per suposat en els polítics… cada un va a la seva... Entre tants professionals hi ha qui pensa que la privatització que s’aveina ens pot afavorir (crec que van errats, doncs les mútues controlaran tot el fotut negoci) i ha d’altres que estan resignats des d’abans de començar a lluitar,… tot l’espectre que ens podem imaginar.
Com comenta una companya, la privatització (desregulació en aquest llenguatge polític que s’obstina en utilitzar eufemismes), ja està apamada i ara sols ens queda saber si colaborem o estem en contra. Jo personalment he triat clarament la segona opció (potser tinc una idiològica massa marcada, com si els que es volen carregar el sistema social que tenim, imperfecte i millorable, fossin purs d’esperit, quins collons !!!!). Crec que ja es hora de donar una resposta ferma i unida, com a professionals i com agents socials, i que tot i les nostres diferències fem sentir la nostra veu davant de la sèrie de barbaritats que s’obstinen en perpetrar. Potser una resposta inicial de tots els metges de Catalunya és imposible, però perquè no comencem per Mataró? Tant de bó después sigui tot el Maresme…
Si continuem limitant-nos a treballar (com fins ara), aquests que es diuen ells mateixos els millors, ens continuaran faltant al respecte i ens passaran per sobre. Ja es hora de “perdre” el temps parlant. Encara que sigui sols un terç …
Penso Juan que la privatització no és encara una realitat, jo ni tant sols soc funcionària, soc una interina més que estima el que fa i respeta molt la nostra feina.
ResponderEliminarPenso que fins ara , mai ens hem pronunciat, hem dit amen a qualsevol proposta, com xais, sense questionar ni protestar. Ja n'hi ha prou d'abaixar el cap, de posar l'altra galta. Com collons hem d'acceptar el que els polítics que ens desgovernen pretenen?.
L'actual situació es fruit ,entre d'altres, de l'envelliment poblacional, el creixement demogràfic, la falta d'ingressos provinents de la construcció ( através de l'IVA) i la pèsima gestió política del govern central i l'autonònic....són el mateix .
El tripartit ha dejat un deute brutal però els de Ciu no pretenen arreglar res...retallar, fotre als que treballem, acallar la premsa, fer recaure en els que donem la cara les culpes d'una pésima gestió econòmica, perjudicar als desfavorits , afavorir les grans fortunes i sobretot culpabilitzar-nos a nosalters, els treballadors de la sanitat, de tots els dèficits de Catalunya.
Demà tenim una entrevista amb el col.legi de metges, el Dr Vilardell ens cita a uns cuants metges de " a peu", dels que només fem assistència, que li hem demant que el col.legi es posicionini atés la gravetat del que estem vivim.
Aquesta setmana ens entrevistem amb la coordinadora de usuaris de'hospitals, la setmana passada amb el president del foro català de pacients...i així amb tantes persones com poguem per fer difussió de la gravetat de la situació que vivim, de les mentides dels buròcrates i de la falta de informació en els diferents mitjans de comunicació.
Si hom no es defensa allò en el que creiem, allò que som, allò pel que ens sacrifiquem...no ens podrem queixar en el futur.
Jo no em penso quedar de braços plegats: N'estic fins els ous de maltractaments per tots cantons!.
Anna Lafont.
Reumatóloga
Hospital de Mataró